cancel·lar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin cancellāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kən.səlˈla]
• IPA^(key): (Valencian) [kan.selˈlaɾ]

Verb

cancel·lar (first-person singular present cancel·lo, first-person singular preterite cancel·lí, past participle cancel·lat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to cancel

Conjugation

    Conjugation of cancel·lar (first conjugation)

infinitive			cancel·lar
gerund			cancel·lant
past participle				masculine		feminine
		singular		cancel·lat		cancel·lada
		plural		cancel·lats		cancel·lades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cancel·lo	cancel·les	cancel·la	cancel·lem	cancel·leu	cancel·len
	imperfect	cancel·lava	cancel·laves	cancel·lava	cancel·làvem	cancel·làveu	cancel·laven
	future	cancel·laré	cancel·laràs	cancel·larà	cancel·larem	cancel·lareu	cancel·laran
	preterite	cancel·lí	cancel·lares	cancel·là	cancel·làrem	cancel·làreu	cancel·laren
	conditional	cancel·laria	cancel·laries	cancel·laria	cancel·laríem	cancel·laríeu	cancel·larien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cancel·li	cancel·lis	cancel·li	cancel·lem	cancel·leu	cancel·lin
	imperfect	cancel·lés	cancel·lessis	cancel·lés	cancel·léssim	cancel·léssiu	cancel·lessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	cancel·la	cancel·li	cancel·lem	cancel·leu	cancel·lin
	negative (no)	—	no cancel·lis	no cancel·li	no cancel·lem	no cancel·leu	no cancel·lin

Related terms

• cancel·lació