combregar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *comminicāre, from Latin commūnicāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kum.bɾəˈɣa]
• IPA^(key): (Balearic) [kom.bɾəˈɣa]
• IPA^(key): (Valencian) [kom.bɾeˈɣaɾ]

Verb

combregar (first-person singular present combrego, first-person singular preterite combreguí, past participle combregat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (Christianity) to communicate (to give or receive Holy Communion)

Conjugation

    Conjugation of combregar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			combregar
gerund			combregant
past participle				masculine		feminine
		singular		combregat		combregada
		plural		combregats		combregades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	combrego	combregues	combrega	combreguem	combregueu	combreguen
	imperfect	combregava	combregaves	combregava	combregàvem	combregàveu	combregaven
	future	combregaré	combregaràs	combregarà	combregarem	combregareu	combregaran
	preterite	combreguí	combregares	combregà	combregàrem	combregàreu	combregaren
	conditional	combregaria	combregaries	combregaria	combregaríem	combregaríeu	combregarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	combregui	combreguis	combregui	combreguem	combregueu	combreguin
	imperfect	combregués	combreguessis	combregués	combreguéssim	combreguéssiu	combreguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	combrega	combregui	combreguem	combregueu	combreguin
	negative (no)	—	no combreguis	no combregui	no combreguem	no combregueu	no combreguin

Derived terms

• combregador
• combregant
• descombregar

Further reading

• “combregar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “combregar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.