encavallar

Catalan

Etymology

From en- +‎ cavall +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əŋ.kə.βəˈʎa]
• IPA^(key): (Balearic) [əŋ.kə.vəˈʎa]
• IPA^(key): (Valencian) [eŋ.ka.vaˈʎaɾ]

Verb

encavallar (first-person singular present encavallo, first-person singular preterite encavallí, past participle encavallat)

1. (transitive) to piggyback on

   Synonym: encavalcar

2. (takes a reflexive pronoun) to overlap

Conjugation

    Conjugation of encavallar (first conjugation)

infinitive			encavallar
gerund			encavallant
past participle				masculine		feminine
		singular		encavallat		encavallada
		plural		encavallats		encavallades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encavallo	encavalles	encavalla	encavallem	encavalleu	encavallen
	imperfect	encavallava	encavallaves	encavallava	encavallàvem	encavallàveu	encavallaven
	future	encavallaré	encavallaràs	encavallarà	encavallarem	encavallareu	encavallaran
	preterite	encavallí	encavallares	encavallà	encavallàrem	encavallàreu	encavallaren
	conditional	encavallaria	encavallaries	encavallaria	encavallaríem	encavallaríeu	encavallarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encavalli	encavallis	encavalli	encavallem	encavalleu	encavallin
	imperfect	encavallés	encavallessis	encavallés	encavalléssim	encavalléssiu	encavallessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encavalla	encavalli	encavallem	encavalleu	encavallin
	negative (no)	—	no encavallis	no encavalli	no encavallem	no encavalleu	no encavallin

Derived terms

• desencavallar
• encavallada

 

Further reading

• “encavallar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.