envejar

Catalan

Etymology

From enveja +‎ -ar. Compare Italian invidiare, French envier.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əm.bəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [əɱ.vəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [eɱ.veˈd͡ʒaɾ]

• Audio

  (file)

Verb

envejar (first-person singular present envejo, first-person singular preterite envegí, past participle envejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to envy

Conjugation

    Conjugation of envejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			envejar
gerund			envejant
past participle				masculine		feminine
		singular		envejat		envejada
		plural		envejats		envejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	envejo	enveges	enveja	envegem	envegeu	envegen
	imperfect	envejava	envejaves	envejava	envejàvem	envejàveu	envejaven
	future	envejaré	envejaràs	envejarà	envejarem	envejareu	envejaran
	preterite	envegí	envejares	envejà	envejàrem	envejàreu	envejaren
	conditional	envejaria	envejaries	envejaria	envejaríem	envejaríeu	envejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	envegi	envegis	envegi	envegem	envegeu	envegin
	imperfect	envegés	envegessis	envegés	envegéssim	envegéssiu	envegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enveja	envegi	envegem	envegeu	envegin
	negative (no)	—	no envegis	no envegi	no envegem	no envegeu	no envegin

Derived terms

• envejable
• envejós

Further reading

• “envejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “envejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “envejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “envejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.