esclafir

Catalan

Etymology

Variation of esclafar (“crush”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.kləˈfi]
• IPA^(key): (Valencian) [es.klaˈfiɾ]

Verb

esclafir (first-person singular present esclafeixo, first-person singular preterite esclafí, past participle esclafit)

1. (intransitive) to crack, to burst

   El fuet gegantí del cotxer esclafia sense parar.

   The coachman's gigantic whip cracked without stopping.

   Van esclafir a riure.

   They burst out laughing.

2. (transitive) to crack, to snap

Conjugation

    Conjugation of esclafir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			esclafir
gerund			esclafint
past participle				masculine		feminine
		singular		esclafit		esclafida
		plural		esclafits		esclafides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclafeixo	esclafeixes	esclafeix	esclafim	esclafiu	esclafeixen
	imperfect	esclafia	esclafies	esclafia	esclafíem	esclafíeu	esclafien
	future	esclafiré	esclafiràs	esclafirà	esclafirem	esclafireu	esclafiran
	preterite	esclafí	esclafires	esclafí	esclafírem	esclafíreu	esclafiren
	conditional	esclafiria	esclafiries	esclafiria	esclafiríem	esclafiríeu	esclafirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclafeixi	esclafeixis	esclafeixi	esclafim	esclafiu	esclafeixin
	imperfect	esclafís	esclafissis	esclafís	esclafíssim	esclafíssiu	esclafissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esclafeix	esclafeixi	esclafim	esclafiu	esclafeixin
	negative (no)	—	no esclafeixis	no esclafeixi	no esclafim	no esclafiu	no esclafeixin

Derived terms

• esclafidor
• esclafit

Further reading

• “esclafir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.