esperità

Catalan

Etymology

From (Congregació de l')Esperit (Sant) +‎ -à.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pə.ɾiˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [es.pe.ɾiˈta]

Adjective

esperità (feminine esperitana, masculine plural esperitans, feminine plural esperitanes)

1. Spiritan (pertaining to the Congregation of the Holy Spirit)
   • 2015 February 13, Gemma Tramullas, “Víctor Cabezas:«¡Desperteu-vos, esglésies! ¡Deixeu de mirar-vos el melic!»”, in El Periódico‎^[1]:

     Dels seus anys de missioner esperità a Angola--on va arribar per primera vegada fa 50 anys, coincidint amb la independència del país africà--i de les recurrents infeccions de paludisme i refredats mal curats li ha quedat com a seqüela física una tos persistent. Però el responsable de la congregació de l'Esperit Sant a Espanya, que va ser ordenat a Sant Cugat per monsenyor Lefevbre el 1969, no ha vingut a Barcelona a explicar batalletes.

     From his years as a Spiritan missionary in Angola--where he arrived for the first time 50 years ago, coinciding with the independence of that African country--and the recurring infections of malaria and badly-treated colds, he has kept as a physical consequence a persistent cough. But the head of the Congregation of the Holy Spirit in Spain, who was ordained at Sant Cugat by Monsieur Lefevbre in 1969, has not come to Barcelona to tell war stories.

Noun

esperità m (plural esperitans)

1. Spiritan (member of the Congregation of the Holy Spirit)

Further reading

• “esperità”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024