guardonar

Catalan

Etymology

From guardó +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ɡwər.duˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [ɡwər.doˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [ɡwaɾ.ðoˈnaɾ]

Verb

guardonar (first-person singular present guardono, first-person singular preterite guardoní, past participle guardonat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (transitive) to award (a prize)

Conjugation

    Conjugation of guardonar (first conjugation)

infinitive			guardonar
gerund			guardonant
past participle				masculine		feminine
		singular		guardonat		guardonada
		plural		guardonats		guardonades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	guardono	guardones	guardona	guardonem	guardoneu	guardonen
	imperfect	guardonava	guardonaves	guardonava	guardonàvem	guardonàveu	guardonaven
	future	guardonaré	guardonaràs	guardonarà	guardonarem	guardonareu	guardonaran
	preterite	guardoní	guardonares	guardonà	guardonàrem	guardonàreu	guardonaren
	conditional	guardonaria	guardonaries	guardonaria	guardonaríem	guardonaríeu	guardonarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	guardoni	guardonis	guardoni	guardonem	guardoneu	guardonin
	imperfect	guardonés	guardonessis	guardonés	guardonéssim	guardonéssiu	guardonessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	guardona	guardoni	guardonem	guardoneu	guardonin
	negative (no)	—	no guardonis	no guardoni	no guardonem	no guardoneu	no guardonin

Further reading

• “guardonar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “guardonar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “guardonar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “guardonar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.