menjar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin mandūcāre. Compare French manger and Italian mangiare.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məɲˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [meɲˈd͡ʒaɾ]

• Audio

  (file)

Verb

menjar (first-person singular present menjo, first-person singular preterite mengí, past participle menjat); root stress: (Central, Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to eat something solid

   (idiomatic) menjar en el mateix plat ― to be very good friends (an idiom, literally to eat on the same plate)

2. (transitive, usually reflexive) to eat (something)

   (idiomatic) menjar-se les ungles ― to bite one's nails

   (idiomatic) menjar-se amb els ulls algú o alguna cosa ― to look avidly somebody or something (an idiom, literally to eat with the eyes)

   (idiomatic) menjar-se algú a petons ― to hug and kiss somebody extensively (an idiom, literally to eat somebody kiss by kiss)

3. (transitive, usually reflexive) to consume, to deplete (something)

Conjugation

    Conjugation of menjar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			menjar
gerund			menjant
past participle				masculine		feminine
		singular		menjat		menjada
		plural		menjats		menjades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	menjo	menges	menja	mengem	mengeu	mengen
	imperfect	menjava	menjaves	menjava	menjàvem	menjàveu	menjaven
	future	menjaré	menjaràs	menjarà	menjarem	menjareu	menjaran
	preterite	mengí	menjares	menjà	menjàrem	menjàreu	menjaren
	conditional	menjaria	menjaries	menjaria	menjaríem	menjaríeu	menjarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mengi	mengis	mengi	mengem	mengeu	mengin
	imperfect	mengés	mengessis	mengés	mengéssim	mengéssiu	mengessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	menja	mengi	mengem	mengeu	mengin
	negative (no)	—	no mengis	no mengi	no mengem	no mengeu	no mengin

Derived terms

• donar a menjar
• ets el que menges
• menjador
• menjadora
• menjamel

Noun

menjar m (plural menjars)

1. food

Derived terms

• menjar blanc
• menjar porqueria
• menjar ràpid

 

Further reading

• “menjar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “menjar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “menjar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “menjar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.