pèl

See also: Appendix:Variations of "pel"

Catalan

Etymology

Inherited from Latin pilus, from Proto-Indo-European *pil-.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Valencian) [ˈpɛl]
• IPA^(key): (Balearic) [ˈpəl]

• Audio

  (file)

Noun

pèl m (plural pèls)

1. hair
2. (figurative) bit, dash (small amount)

   Li falta un pèl de sal, a la truita. ― The omelet lacks a bit of salt.

Derived terms

• a pèl
• al pèl
• contrapel
• pèl caní
• pèl-roig
• pelatge
• prendre el pèl
• repel

 

See also

• cabell

Further reading

• “pèl” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pèl”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “pèl” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pèl” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Alternative forms

• pèth (Gascony)
• peu (Limousin)
• pèu (Provençal)

Etymology

From Old Occitan, from Latin pellis, pellem.

Pronunciation

• IPA^(key): (East Languedocien) [ˈpɛl]
• IPA^(key): (West Languedocien) [ˈpɛl]

• Audio (West Languedocien)

  (file)

Noun

pèl f (plural pèls)

1. (Languedoc) skin

References

• Joan de Cantalausa (2006) Diccionari general occitan a partir dels parlars lengadocians‎^[1], 2 edition, →ISBN, page 728.
• Müller, Daniela. 2011. Developments of the lateral in Occitan dialects and their Romance and cross-linguistic context. Ph.D. Dissertation. University of Toulouse.