raspallar

Catalan

Etymology

From raspall +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rəs.pəˈʎa]
• IPA^(key): (Valencian) [ras.paˈʎaɾ]
• Homophone: raspallà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

raspallar (first-person singular present raspallo, first-person singular preterite raspallí, past participle raspallat)

1. (transitive) to brush

   La noia es respalla el cabell. ― The girl brushes her hair.

Conjugation

    Conjugation of raspallar (first conjugation)

infinitive			raspallar
gerund			raspallant
past participle				masculine		feminine
		singular		raspallat		raspallada
		plural		raspallats		raspallades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	raspallo	raspalles	raspalla	raspallem	raspalleu	raspallen
	imperfect	raspallava	raspallaves	raspallava	raspallàvem	raspallàveu	raspallaven
	future	raspallaré	raspallaràs	raspallarà	raspallarem	raspallareu	raspallaran
	preterite	raspallí	raspallares	raspallà	raspallàrem	raspallàreu	raspallaren
	conditional	raspallaria	raspallaries	raspallaria	raspallaríem	raspallaríeu	raspallarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	raspalli	raspallis	raspalli	raspallem	raspalleu	raspallin
	imperfect	raspallés	raspallessis	raspallés	raspalléssim	raspalléssiu	raspallessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	raspalla	raspalli	raspallem	raspalleu	raspallin
	negative (no)	—	no raspallis	no raspalli	no raspallem	no raspalleu	no raspallin

Further reading

• “raspallar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “raspallar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “raspallar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “raspallar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Anagrams

• asparrall