rebentatimpans

Catalan

Etymology

Verb-object compound, composed of rebenta (“to burst, to break”) +‎ timpans (“eardrums”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rəˌβen.təˈtim.pəns]
• IPA^(key): (Balearic) [rəˌben.təˈtim.pəns]
• IPA^(key): (Valencian) [reˌben.taˈtim.pans]

Adjective

rebentatimpans (invariable)

1. ear-splitting
   • 2016, Sara Cano Fernández, Els empollons contraataquen:

     Però, soprenentment, el que va sortir de la boca de la Vella no va ser un dels seus típics xiscles rebentatimpans, sinó una riallada bastant semblant a un bram.

     But, surprisingly, what came out of the mouth of the Old Woman wasn't one of her typical ear-splitting screams but rather a guffaw quite similar to a bray.

   • 2017, Max Besora, Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya, Males Herbes, page 405:

     El cos geomètric daurat s'elevà flotant en els aires i, després d'un zumzejar per sobre els arbres selvàtics amb un soroll rebentatimpans, desaparagué cap a l'espai extrerior extraterrestre.

     The golden geometric body floated up into the air and, after vibrating above the forest trees with an ear-splitting sound, disappeared toward outer space.