romanç

Catalan

Etymology

Inherited from Latin rōmānicē (“in the Roman manner”), adverbial form of rōmānicus (“Roman”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ruˈmans]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [roˈmans]

Noun

romanç m (plural romanços)

1. romance (an adventure, or series of extraordinary events, resembling those narrated in romances)

   Synonym: romanço

Derived terms

• romancer
• romancista
• romanço

Noun

romanç m (uncountable)

1. Romance languages

   Synonym: llengües romàniques

Further reading

• “romanç” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “romanç”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “romanç” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “romanç” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.