rostre

Catalan

Etymology

Borrowed from Old Spanish rostro, from Latin rostrum. First attested in the 14th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈrɔs.tɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈrɔs.tɾe]

Noun

rostre m (plural rostres)

1. face (the front part of the head)

   Synonym: cara

Further reading

• “rostre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rostre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rostre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.