abraonar

Catalan

Etymology

From a- +‎ braó +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.βɾə.uˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.bɾə.oˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [a.bɾa.oˈnaɾ]

Verb

abraonar (first-person singular present abraono, first-person singular preterite abraoní, past participle abraonat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (transitive) to embrace forcefully
2. (reflexive) to throw oneself on; to tackle

Conjugation

    Conjugation of abraonar (first conjugation)

infinitive			abraonar
gerund			abraonant
past participle				masculine		feminine
		singular		abraonat		abraonada
		plural		abraonats		abraonades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	abraono	abraones	abraona	abraonem	abraoneu	abraonen
	imperfect	abraonava	abraonaves	abraonava	abraonàvem	abraonàveu	abraonaven
	future	abraonaré	abraonaràs	abraonarà	abraonarem	abraonareu	abraonaran
	preterite	abraoní	abraonares	abraonà	abraonàrem	abraonàreu	abraonaren
	conditional	abraonaria	abraonaries	abraonaria	abraonaríem	abraonaríeu	abraonarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	abraoni	abraonis	abraoni	abraonem	abraoneu	abraonin
	imperfect	abraonés	abraonessis	abraonés	abraonéssim	abraonéssiu	abraonessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	abraona	abraoni	abraonem	abraoneu	abraonin
	negative (no)	—	no abraonis	no abraoni	no abraonem	no abraoneu	no abraonin

Further reading

• “abraonar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.