brandejar

Catalan

Etymology

From brandar +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [bɾən.dəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [bɾan.deˈd͡ʒaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

brandejar (first-person singular present brandejo, first-person singular preterite brandegí, past participle brandejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to brandish (to move a weapon back and forth)

   Synonym: brandar

Conjugation

    Conjugation of brandejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			brandejar
gerund			brandejant
past participle				masculine		feminine
		singular		brandejat		brandejada
		plural		brandejats		brandejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	brandejo	brandeges	brandeja	brandegem	brandegeu	brandegen
	imperfect	brandejava	brandejaves	brandejava	brandejàvem	brandejàveu	brandejaven
	future	brandejaré	brandejaràs	brandejarà	brandejarem	brandejareu	brandejaran
	preterite	brandegí	brandejares	brandejà	brandejàrem	brandejàreu	brandejaren
	conditional	brandejaria	brandejaries	brandejaria	brandejaríem	brandejaríeu	brandejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	brandegi	brandegis	brandegi	brandegem	brandegeu	brandegin
	imperfect	brandegés	brandegessis	brandegés	brandegéssim	brandegéssiu	brandegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	brandeja	brandegi	brandegem	brandegeu	brandegin
	negative (no)	—	no brandegis	no brandegi	no brandegem	no brandegeu	no brandegin

Further reading

• “brandejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “brandejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “brandejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “brandejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.