carruatge

Catalan

Etymology

Akin to Occitan cariatge. Probably borrowed from Old French cariage, from a derivative of Latin carrus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kə.ruˈa.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Valencian) [ka.ruˈa.d͡ʒe]
• Rhymes: -adʒe

Noun

carruatge m (plural carruatges)

1. carriage

Related terms

• carro, carrossa, cotxe

Further reading

• “carruatge” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “carruatge”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “carruatge” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “carruatge” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.