corroir

Catalan

Etymology

Borrowed from Spanish corroer, with normal change of conjugation to -ir. Compare Old Catalan roure, from Latin rōdere.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ku.ruˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [ko.ruˈi]
• IPA^(key): (Valencian) [ko.roˈiɾ]

Verb

corroir (first-person singular present corroeixo, first-person singular preterite corroí, past participle corroït)

1. to corrode

Conjugation

    Conjugation of corroir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			corroir
gerund			corroint
past participle				masculine		feminine
		singular		corroït		corroïda
		plural		corroïts		corroïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	corroeixo	corroeixes	corroeix	corroïm	corroïu	corroeixen
	imperfect	corroïa	corroïes	corroïa	corroíem	corroíeu	corroïen
	future	corroiré	corroiràs	corroirà	corroirem	corroireu	corroiran
	preterite	corroí	corroïres	corroí	corroírem	corroíreu	corroïren
	conditional	corroiria	corroiries	corroiria	corroiríem	corroiríeu	corroirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	corroeixi	corroeixis	corroeixi	corroïm	corroïu	corroeixin
	imperfect	corroís	corroïssis	corroís	corroíssim	corroíssiu	corroïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	corroeix	corroeixi	corroïm	corroïu	corroeixin
	negative (no)	—	no corroeixis	no corroeixi	no corroïm	no corroïu	no corroeixin

Related terms

• corrosió
• corrosiu

Further reading

• “corroir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “corroir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “corroir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “corroir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.