esglaiar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *exgladiāre, from Latin gladius.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.ɡləˈja]
• IPA^(key): (Valencian) [ez.ɣlaˈjaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esglaiar (first-person singular present esglaio, first-person singular preterite esglaí, past participle esglaiat)

1. (transitive) to frighten, terrify
2. (intransitive, takes a reflexive pronoun) to become frighted

Conjugation

    Conjugation of esglaiar (first conjugation)

infinitive			esglaiar
gerund			esglaiant
past participle				masculine		feminine
		singular		esglaiat		esglaiada
		plural		esglaiats		esglaiades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esglaio	esglaies	esglaia	esglaiem	esglaieu	esglaien
	imperfect	esglaiava	esglaiaves	esglaiava	esglaiàvem	esglaiàveu	esglaiaven
	future	esglaiaré	esglaiaràs	esglaiarà	esglaiarem	esglaiareu	esglaiaran
	preterite	esglaí	esglaiares	esglaià	esglaiàrem	esglaiàreu	esglaiaren
	conditional	esglaiaria	esglaiaries	esglaiaria	esglaiaríem	esglaiaríeu	esglaiarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esglaï	esglaïs	esglaï	esglaiem	esglaieu	esglaïn
	imperfect	esglaiés	esglaiessis	esglaiés	esglaiéssim	esglaiéssiu	esglaiessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esglaia	esglaï	esglaiem	esglaieu	esglaïn
	negative (no)	—	no esglaïs	no esglaï	no esglaiem	no esglaieu	no esglaïn

Related terms

• esglai
• esglaiador
• esglaiament
• esglaiós

 

Further reading

• “esglaiar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “esglaiar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “esglaiar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “esglaiar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.