induir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin indūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [in.duˈi]
• IPA^(key): (Valencian) [in.duˈiɾ]

Verb

induir (first-person singular present indueixo, first-person singular preterite induí, past participle induït)

1. to induce (to lead by persuasion or influence)
2. to induce (to cause or produce induction)

Conjugation

    Conjugation of induir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			induir
gerund			induint
past participle				masculine		feminine
		singular		induït		induïda
		plural		induïts		induïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	indueixo	indueixes	indueix	induïm	induïu	indueixen
	imperfect	induïa	induïes	induïa	induíem	induíeu	induïen
	future	induiré	induiràs	induirà	induirem	induireu	induiran
	preterite	induí	induïres	induí	induírem	induíreu	induïren
	conditional	induiria	induiries	induiria	induiríem	induiríeu	induirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	indueixi	indueixis	indueixi	induïm	induïu	indueixin
	imperfect	induís	induïssis	induís	induíssim	induíssiu	induïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	indueix	indueixi	induïm	induïu	indueixin
	negative (no)	—	no indueixis	no indueixi	no induïm	no induïu	no indueixin

Related terms

• inducció
• inductiu

Further reading

• “induir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “induir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “induir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “induir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.