lladre

See also: lladré

Asturian

Pronunciation

• IPA^(key): /ˈʎadɾe/, [ˈʎa.ð̞ɾe]

Verb

lladre

1. first/third-person singular present subjunctive of lladrar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan ladre, from Latin latrō (nominative form). Doublet of lladró, from the Latin accusative latrōnem. Compare Occitan laire and Old French lerre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈʎa.ðɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈʎa.ðɾe]
• Rhymes: -adɾe

Noun

lladre m or f by sense (plural lladres)

1. thief, burglar

Related terms

• lladró

References

• “lladre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Further reading

• “lladre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “lladre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “lladre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.