pol·luir

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin polluere (“to defile”), with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pul.luˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [pol.luˈi]
• IPA^(key): (Valencian) [pol.luˈiɾ]

Verb

pol·luir (first-person singular present pol·lueixo, first-person singular preterite pol·luí, past participle pol·luït)

1. (transitive) to defile, to foul

   Synonym: embrutar

2. (transitive) to pollute, to contaminate

   Synonym: contaminar

Conjugation

    Conjugation of pol·luir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			pol·luir
gerund			pol·luint
past participle				masculine		feminine
		singular		pol·luït		pol·luïda
		plural		pol·luïts		pol·luïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	pol·lueixo	pol·lueixes	pol·lueix	pol·luïm	pol·luïu	pol·lueixen
	imperfect	pol·luïa	pol·luïes	pol·luïa	pol·luíem	pol·luíeu	pol·luïen
	future	pol·luiré	pol·luiràs	pol·luirà	pol·luirem	pol·luireu	pol·luiran
	preterite	pol·luí	pol·luïres	pol·luí	pol·luírem	pol·luíreu	pol·luïren
	conditional	pol·luiria	pol·luiries	pol·luiria	pol·luiríem	pol·luiríeu	pol·luirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	pol·lueixi	pol·lueixis	pol·lueixi	pol·luïm	pol·luïu	pol·lueixin
	imperfect	pol·luís	pol·luïssis	pol·luís	pol·luíssim	pol·luíssiu	pol·luïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	pol·lueix	pol·lueixi	pol·luïm	pol·luïu	pol·lueixin
	negative (no)	—	no pol·lueixis	no pol·lueixi	no pol·luïm	no pol·luïu	no pol·lueixin

Derived terms

• pol·luent

Related terms

• pol·lució

Further reading

• “pol·luir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.