renyar

Catalan

Etymology

From reny +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rəˈɲa]
• IPA^(key): (Valencian) [reˈɲaɾ]

Verb

renyar (first-person singular present renyo, first-person singular preterite renyí, past participle renyat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to scold, to rebuke

   Synonym: (Valencian) bonegar

Conjugation

    Conjugation of renyar (first conjugation)

infinitive			renyar
gerund			renyant
past participle				masculine		feminine
		singular		renyat		renyada
		plural		renyats		renyades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	renyo	renyes	renya	renyem	renyeu	renyen
	imperfect	renyava	renyaves	renyava	renyàvem	renyàveu	renyaven
	future	renyaré	renyaràs	renyarà	renyarem	renyareu	renyaran
	preterite	renyí	renyares	renyà	renyàrem	renyàreu	renyaren
	conditional	renyaria	renyaries	renyaria	renyaríem	renyaríeu	renyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	renyi	renyis	renyi	renyem	renyeu	renyin
	imperfect	renyés	renyessis	renyés	renyéssim	renyéssiu	renyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	renya	renyi	renyem	renyeu	renyin
	negative (no)	—	no renyis	no renyi	no renyem	no renyeu	no renyin

Derived terms

• renyada
• renyaire

Further reading

• “renyar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “renyar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “renyar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “renyar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.