assenyalar

Catalan

Etymology

From a- +‎ senyal +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.sə.ɲəˈla]
• IPA^(key): (Valencian) [a.se.ɲaˈlaɾ]

Verb

assenyalar (first-person singular present assenyalo, first-person singular preterite assenyalí, past participle assenyalat)

1. to signal
2. to show
3. to state
4. to point out

Conjugation

    Conjugation of assenyalar (first conjugation)

infinitive			assenyalar
gerund			assenyalant
past participle				masculine		feminine
		singular		assenyalat		assenyalada
		plural		assenyalats		assenyalades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assenyalo	assenyales	assenyala	assenyalem	assenyaleu	assenyalen
	imperfect	assenyalava	assenyalaves	assenyalava	assenyalàvem	assenyalàveu	assenyalaven
	future	assenyalaré	assenyalaràs	assenyalarà	assenyalarem	assenyalareu	assenyalaran
	preterite	assenyalí	assenyalares	assenyalà	assenyalàrem	assenyalàreu	assenyalaren
	conditional	assenyalaria	assenyalaries	assenyalaria	assenyalaríem	assenyalaríeu	assenyalarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assenyali	assenyalis	assenyali	assenyalem	assenyaleu	assenyalin
	imperfect	assenyalés	assenyalessis	assenyalés	assenyaléssim	assenyaléssiu	assenyalessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	assenyala	assenyali	assenyalem	assenyaleu	assenyalin
	negative (no)	—	no assenyalis	no assenyali	no assenyalem	no assenyaleu	no assenyalin

Further reading

• “assenyalar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “assenyalar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “assenyalar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “assenyalar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.