emparar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan amparar, from Vulgar Latin *anteparāre (“to prevent”), from Latin ante- + parō, parāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.pəˈɾa]
• IPA^(key): (Valencian) [em.paˈɾaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

emparar (first-person singular present emparo, first-person singular preterite emparí, past participle emparat)

1. (transitive) to protect
   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 11, in La pell freda, La Campana, →ISBN:

     Una nit més som al balcó, mig emparats de la neu que cau.

     One night more we are on the balcony, half protected from the falling snow.

Conjugation

    Conjugation of emparar (first conjugation)

infinitive			emparar
gerund			emparant
past participle				masculine		feminine
		singular		emparat		emparada
		plural		emparats		emparades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emparo	empares	empara	emparem	empareu	emparen
	imperfect	emparava	emparaves	emparava	emparàvem	emparàveu	emparaven
	future	empararé	empararàs	empararà	empararem	emparareu	empararan
	preterite	emparí	emparares	emparà	emparàrem	emparàreu	empararen
	conditional	empararia	empararies	empararia	empararíem	empararíeu	empararien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empari	emparis	empari	emparem	empareu	emparin
	imperfect	emparés	emparessis	emparés	emparéssim	emparéssiu	emparessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empara	empari	emparem	empareu	emparin
	negative (no)	—	no emparis	no empari	no emparem	no empareu	no emparin

Derived terms

• desemparar
• empara
• emparament
• emparança

 

Related terms

• mampara

Further reading

• “emparar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.